1 de Maig

Posted by ccoo-clínic a 24 Abril 2017

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

SIN NOTICIAS DE GURB (CONVENI COL·LECTIU)

Posted by ccoo-clínic a 21 Abril 2017

El passat 18 d’abril vàrem remetre un escrit  dirigit a tots els membres de la comissió negociadora i hores d’ara   no hemt rebut cap resposta , CCOO considerem que la situació de la negociació col·lectiva està en un procès  d’estancament i manca d’ interés que, amb el conseqüent pas del temps apropa la caducitat del conveni col·lectiu que decau, si no es produeix un acord previ, el 31 de desembre d’enguany.

Exigim a l’empresa un calendari de negociació intensiu i com a primera prioritat la pròrroga del conveni col·lectiu.

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Manifest conjunt de CCOO de Catalunya i UGT per al 28 d’Abril del 2017

Posted by ccoo-clínic a 20 Abril 2017

Foto
La precarietat en el treball posa en perill la salut i la seguretat de totes les persones treballadores
La precarietat en el treball ha augmentat la desigualtat i l’exclusió. Els seus efectes són prou coneguts: augment de l’atur, contractació temporal, treball a temps parcial, devaluació salarial, més accidents i malalties professionals, i també més danys derivats del treball i contingències que, malgrat que no es consideren laborals, estan relacionades amb el treball (estrès, ansietat, depressió, etc.). Tot això, juntament amb la desregulació normativa i l’erosió de la cobertura dels convenis, la dificultat per exercir els drets de manera efectiva, la por de perdre la feina i l’augment de les càrregues de treball per suplir els treballadors i treballadores acomiadats, ha suposat, a la pràctica, un empitjorament de les condicions de treball i una pèrdua de drets que acaba afectant la salut de totes i tots.

Les dades de sinistralitat laboral no deixen cap mena de dubte. La tendència a l’alça dels accidents ens demostra el deteriorament del sistema preventiu laboral en els darrers anys com a conseqüència de la crisi econòmica i de les reformes laborals.

L’evolució de la sinistralitat a Catalunya es mostra molt dependent del cicle econòmic: baixa en èpoques de crisi (2008-2012) i puja amb la remuntada econòmica (a partir del 2013). Aquesta evolució, que en principi ens podria semblar natural, difereix de la d’altres països europeus com ara Alemanya, França o el Regne Unit, on els índexs d’incidència baixen de manera lenta però sostinguda al llarg dels anys. Aquesta situació fa palesa la vulnerabilitat i la ineficàcia del nostre sistema preventiu i demostra que l’accidentalitat augmenta en major mesura que l’ocupació.

La precarietat és una constant del mercat de treball cada vegada més evident. El passat mes de març el 85% dels nous contractes laborals que es van registrar a Catalunya van ser temporals, i el 40% d’aquests van tenir una durada de menys d’un mes. L’alta rotació dels contractes de tan curta durada impedeix garantir a aquest col·lectiu els drets d’informació i formació sobre els riscos i les mesures preventives.

Les dades de sinistralitat dels accidents laborals amb baixa del 2016 ens mostren que 61.106 homes van patir accidents davant dels 28.089 accidents laborals patits per les dones treballadores. En canvi, el registre de malalties professionals indica que el 2016, 837 dones van patir una malaltia professional davant 725 homes.
Davant de tot això, i en el marc del 28 d’Abril, Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball, UGT i CCOO ens reafirmem en la necessitat de posar fi a la precarietat per tal de millorar la prevenció de riscos i reduir els danys a la salut. Amb aquest objectiu, proposem les mesures següents:

– Revertir la reforma del marc jurídic de les mútues, que ha suposat una retallada dels drets dels treballadors i treballadores, una invasió de les competències dels serveis públics de salut i una privatització en la gestió d’activitats que haurien de ser exclusives de la Seguretat Social.
– Reorientar l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), amb una visió social, útil i sostenible, amb la participació dels agents socials, a fi de replantejar els criteris per realitzar les avaluacions mèdiques i evitar donar altes indegudes a persones que no estan en condicions de tornar a treballar.
– Suprimir el programa d’incentivació econòmica i control de la incapacitat temporal que està portant a terme l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) per retallar la durada de les baixes, ja que considera defraudadors els treballadors i treballadores malalts i fomenta la mala praxi mèdica.
– Intensificar les polítiques actives en matèria de prevenció, dotant de recursos econòmics i humans suficients l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL) i l’Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT).
– Reforçar els mecanismes de control del compliment de la legislació en matèria d’igualtat a les empreses i en la lluita contra el frau i l’economia submergida.
– Aposta decidida del Govern de Catalunya per una estratègia catalana de seguretat i salut en el treball.
– Exigir que la Inspecció de Treball augmenti les accions inspectores en matèria de seguretat i salut, fent complir les normes reguladores a les empreses i exigint unes propostes preventives de qualitat als serveis de prevenció, per situar en primer lloc l’eliminació dels riscos en comptes dels actuals criteris economicistes reductors de la prevenció.
– Promoure la figura del delegat o delegada de prevenció territorial o sectorial a les empreses de menys de 6 treballadors i treballadores, que no tenen dret a escollir un delegat o delegada de personal. Aquesta mesura permetria assegurar l’exercici del dret a la salut i la seguretat i equiparar els nivells de protecció d’aquests treballadors i treballadores als de la resta de les empreses.

Aquest 28 d’Abril, Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball, CCOO i UGT recordarem les persones treballadores que van morir, o van perdre la salut per guanyar-se la vida, i ens comprometem a lluitar durant la resta de l’any per posar fi a la precarietat, a la desigualtat i a les injustes condicions de treball que es troben al darrere dels accidents i de les malalties professionals.

Feu clic per descarregar-vos el Manifest del 28 d’abril de 2017: ‘La precarietat ens fa mal’
19/04/2017

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Convocatòria deis Permisos Individuals de Formació (PIF )

Posted by ccoo-clínic a 10 Abril 2017

Inici de la convocatòria deis Permisos Individuals de Formació corresponent al primer
semestre dels cursos académics 2017/18
Real Decret 395/2007

Per a aquesta convocatòria es podran presentar les sol·licituds amb la corresponent documentació a partir del 10/05/2017 i fins el 31/05/2017.
Els permisos haurán de començar i finalitzar dintre del periode de temps comprés entre l’ 1 d’Agost i el 31 de Desembre del 2017.
La propera convocatòria de sol·licituds s’obrirà en el mes d’octubre del 2017, corresponent als permisos del segon semestre de l’any acadèmic 2017/18.

  • Documentació inicial imprescindible per cursar el permís:
    • Sol·licitud interna de PIF correctament emplenada i signada.
    • Sol·licitud de l’imprés normalitzat de la Fundació Tripartita. (Annex I)
    • Registre de la sol·licitud horaria del PIF . (Annex II)
    • Calendari acadèmic de les classes teòriques i/o justificant de les pràctiques del centre
    formatiu.
    • Matricula dels estudis
    • Acreditació de títol oficial o propi, a excepció dels Graus Universitaris i Cicles Formatius.
  • Documentació a entregar, un cop aprovada la sol-licitud:
    • Resguard del pagament de la matrícula.
    • Certificat de la realització de la formació.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Javier Pacheco, nou secretari general de CCOO de Catalunya

Posted by ccoo-clínic a 6 Abril 2017

L’11è Congrés de CCOO de Catalunya, que se celebra els dies 4, 5 i 6 d’abril al Palau de Congressos de Barcelona, ha escollit a Javier Pacheco Serradilla com a nou secretari general del primer sindicat de Catalunya. La seva candidatura, que ha estat l’única que s’ha presentat a la Secretaria General, ha obtingut el suport del 91,48% dels delegats/des (556 vots a favor, 51 en blanc, i 1 nul).

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Notícies sobre l’11è Congrés de CCOO de Catalunya (4-5-6 abril 2017)

Posted by ccoo-clínic a 4 Abril 2017

Feu un cop d’ull als comunicats de premsa i informacions sobre aquest congrés que se celebra al Palau de Congressos de Barcelona

Notícies sobre l’11è Congrés de CCOO de Catalunya (4-5-6 abril 2017)

Foto A la web de l’11è Congrés trobareu un apartat de notícies amb els comunicats de premsa i informacions d’aquests dies.

03/04/2017

Totes les imatges de l’11è Congrés de CCOO de Catalunya

Foto L’11è Congrés de CCOO de Catalunya ja ha començat!

Podeu veure:
-l’àlbum amb les fotos del dimarts 4 d’abril de l’11è Congrés de CCOO de Catalunya.

04/04/2017

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Qualificacions professionals

Posted by ccoo-clínic a 31 Març 2017

Procediment per adquirir la qualificació professional en les modalitats d’Auxiliar de Gerontología i Assistent/a d’atenció domiciliaria-treballador/a familiar.

El plaç finalitza al mes de desembre de 2017

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Informe sindicatura de comptes i BarnaClínic

Posted by ccoo-clínic a 29 Març 2017

 

Avui s’ha publicat l’informe de la sindicatura de comptes de l’hospital clínic dels anys 2010 2011 i 2012, on conclou que l’activitat privada de BarnaClínic es incompatible amb l’activitat pública que presta l’hospital com centre proveïdor del CatSalut.
Saludem que d’una vegada per totes es reconegui allò que em estat denunciant de manera reiterada i reclamem a la direcció de l’hospital quina estratègia seguirà per tal de complir amb les recomanacions, alhora que exigim que les treballadores i treballadors no es vegin afectats per aquest nou escenari.

 

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

¿Muerte a los Sindicatos?

Posted by ccoo-clínic a 27 Març 2017

Artículo escrito por Iñaki Gabilondo

http://canchales.blogspot.com.es

Nueva moda. Rajar de los sindicalistas. Algo fácil y barato, por cierto. Lo llevan en la solapa ciertos políticos, lanzando mensajes subliminales sobre su actual falta de utilidad para los trabajadores, politización, corrupción, derroche económico… Resulta curioso: Los mismos que alientan al escarnio público, suelen lanzar piedras cargadas por sus propias mezquindades. Además, la destrucción del sindicalismo hace mucho más fácil la labor de los gobernantes, sin movilizaciones ni huelgas, especialmente la de quienes dirigen tras la cortina. Qué bien estaríamos si no existieran los sindicatos, piensan algunos.
El problema es que esa frase por la que suspiran los gobernantes “Qué bien estaríamos sin sindicatos” empieza a calar entre la gente de a pie, con un discurso cargado de improperios, gritos, oportunismo, mala leche y, sobre todo, un enorme vacío de argumentos que se resume en: “Para lo que hacen, mejor que no hagan nada”, “Por mi los echaba a todos y los ponía a trabajar”, “Están vendidos, no se mueven, no están con los trabajadores”… Luego terminan reservándote para el final el placer de oír la raída historia de: “Conozco a uno que está de liberado sindical…”. Confesar ser liberado sindical, en estos tiempos que corren, es un auténtico pecado capital. Mejor inventar cualquier otra cosa antes de que te descubran. Te pueden acechar en cualquier esquina, a cualquier hora: sacando dinero, haciendo la compra, recogiendo a tus hijos en el colegio… Cualquier lugar y excusa es buena, para utilizar como insulto la palabra “sindicalista”.
Se puede ser banquero chupasangre, se puede ser político en cualquiera de sus muchos cargos (concejal, alcalde, o delegado provincial…) y trincar todo lo que se quiera, aceptar sobornos y trajes, realizar chantajes, revender terrenos públicos, recortarle el sueldo a los trabajadores o directamente despedirlos sin indemnización… Se puede, incluso, aumentar el recibo de la luz a los pensionistas hasta asfixiarlos, o salir en fotos besando niños y ancianos mientras los colegios y asilos se caen a trozos, cobrar dos o tres sueldos en tres cargos diferentes, declarar a hacienda que se está arruinado mientras se cobra de mil chanchullos distintos, para que su hijo obtenga la beca que le permita comprarse una moto a costa del Estado.
En este maldito país se puede ser lo que se quiera, pero no sindicalista. Nadie se acuerda ya de la última huelga, aquella en que nadie de la empresa fue, excepto los dos afiliados que perdieron el sueldo de aquel día, para que luego se firmara un acuerdo que les subió el sueldo a todos. Incluso a aquellos que escupieron sobre la huelga. O de Luís, ese hombre que estuvo 30 años cotizando, y que gracias a la pre-jubilación que se consiguió en su momento, puede ahora, con 60 años y despedido de su puesto, tirar para adelante sin necesidad de buscar un trabajo que nadie le ofrecería. Recuerden también a Marta, la chica de 23 años que estuvo aguantando un jefe miserable con aliento a coñac, que le obligaba a hacer más horas extras para tener un momento de intimidad donde poder acosarla mientras le recordaba cuándo le vencía el contrato. Hasta que su mejor amiga la llevó al sindicato y, gracias a una liberada sindical, ahora el tipo ha tenido que indemnizarla hasta por respirar.
Son muchos los que les deben algo a los sindicatos, y a los sindicalistas: El maestro que pudo denunciar al padre que le pegó en la puerta del colegio, los trabajadores que consiguieron que no les echaran de la RENAULT, la chica que pudo exigir el cumplimiento de su baja por maternidad en su supermercado…Porque también fue una liberada sindical la que se puso al teléfono el día en que despidieron a Julia, la chica de la tienda de fotos, y le ayudó a ser indemnizada como estipulan los convenios; y aquel otro joven que movió cielo y tierra para arreglarle los papeles al abuelo para procurarle una paga medio-decente, porque los usureros de hace 30 años no lo aseguraban en ningún trabajo. Para qué recordar las horas al teléfono escuchando con paciencia a cientos de opositores a los que no aprobaron, gritando e insultado porque en el examen no les contaron 2 décimas en la pregunta 4. O el otro compañero sindicalista, el que denunció a la constructora que se negaba a indemnizar a la viuda de su amigo Manuel, que trabajaba sin casco.
Ya nadie se acuerda de dónde salieron sus vacaciones, los aumentos de sueldo que se fueron consensuando, el derecho a una indemnización por despido, a una baja por enfermedad, o a un permiso por asuntos propios. Esta sociedad del consumo, prefiere tirar un saco de manzanas porque una o dos están picadas, por muy sanas que estén el resto. Los precedentes televisivos: entrenadores de fútbol, famosos de la exclusiva en revistas, y demás subproductos, se convierten en clinex de usar y tirar dependiendo de las modas… Ahora, en un momento en que los trabajadores deben estar más juntos, arropados y combatientes contra quienes realmente les explotan, aparecen grietas prefabricadas en los despachos de los altos ejecutivos, ávidos de hincar más el diente en el rendimiento de la clase trabajadora.
¿Quién tirará la primera piedra?. ¿Serán los políticos gobernantes, o los banqueros quienes hablarán de dejadez o vagancia?. ¿Tendrán capacidad moral los jueces o los periodistas, de hablar de corrupción en las demás profesiones?. ¿Serán más idóneos para iniciar lapidaciones, los super-empresarios del ladrillo?. ¿En qué profesión se puede jurar que no existen vagos, corruptos, peseteros, o ladrones?. ¿Preguntamos mejor entre la Iglesia o la Monarquía…?.
Pero qué fácil resulta rajar en este país. Siembra la duda, y obtendrás fanatismo barato. Qué bien asfaltado les estamos dejando el camino a quienes realmente nos explotan cada día. ¡Acabemos con los sindicatos!. Sí. Dejemos que la patronal y los bancos regulen los horarios, las pensiones, los sueldos, las condiciones laborales y los costes del despido. Verán cómo nos va a ir con la reforma del mercado laboral, cuando los sindicatos dejen de existir y no puedan convocarse huelgas ni manifestaciones. Verán qué contentos se pondrán algunos cuando sepan que ya no estarán obligados a pagar las flores de los centenares de trabajadores que mueren todos los años, a costa de sus mezquindades.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Recuperació paga extra 2012

Posted by ccoo-clínic a 22 Març 2017

Avui en reunió de comissió negociadora del conveni col·lectiu general, s’ha acordat el pagament d’ aproximadament, 532.000€ per una sola vegada i no consolidable  a la nòmina del mes de juliol, el que representa  un 5,8% de l’import de la paga extra de desembre  de 2016.

Igualment comunicar-te que a la nòmina del mes de juliol, l’empresa procedirà al pagament del 24,96% de la paga extra del 2012 que restava per recuperar. D’aquesta manera haurem recuperat el 100% de la paga extra del 2012.

L’empresa per fi ha reconegut una part del deute que te amb el conjunt de treballadores i treballadors que ascendeix al 40,04% d’una paga i que representa una quantitat equivalent a 2.363.000€ que retornaran a la massa salarial per la seva negociació a mesura que hi hagi disponibilitat financera.

Son bones notícies, però no hem d’oblidar la negociació del conveni col·lectiu en el que tenim molts temes a tractar i passant a la ofensiva hem de començar a recuperar allò que hem anat perdent amb les retallades imposades pels governs Central i de la Generalitat.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »